Una família que lluita pels seus ideals. Una societat plena d'esperança. Una Barcelona a punt d'esclatar.L&Albert Corner i Espiga fa temps que va deixar enrere la guerra de Cuba. L&àvia Mariona li havia demanat que tornés viu i va complir la promesa. Però ja mai més no seria aquell soldat de lleva rebregat per la pobresa i la dissort, sinó un home nou, un supervivent. I amb l&instint de la supervivència va aconseguir acumular una fortuna, relacionar-se amb l&alta burgesia catalana i formar una família altiva i benestant. Són moments efervescents i les guspires comencen a saltar. La Lliga Regionalista guanya les eleccions del 1901 sota el lideratge de Cambó i Prat de la Riba. Els monàrquics i els lerrouxistes s&organitzen i l&estat activa la reacció. Catalunya viu moments de pors i d&incerteses, però també de grans il·lusions i esperances. I la família de l&Albert viu les violentes contradiccions d&una època convulsa que desemboca en la Setmana Tràgica del 1909. Barcelona serà una rosa de foc però també una rosa de cendra. «Escoltava l&Enric, escoltava el pare, escoltava l&Avel·lí, cada dia més indignat amb tot i amb tothom, amb la revolta, amb els revolucionaris, amb els lerrouxistes, que eren els veritables piròmans de Barcelona, i també amb els anarquistes, i amb els sindicalistes i els socialistes, que havien atiat el foc i després no l&havien sabut apagar, sí, amb tothom, però també amb un estat cec i violent que ofegava Catalunya i matavasense pietat, i en escoltar-los a tots, la Merceneta s&adonava que el pare i els germans parlaven el mateix idioma, i que aquell idioma no era el seu». Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.