De manera magistral, Carmen Mola teixeix, amb els fils del millor thriller, una novel·la frenètica i implacable.Corre l&any 1834 i Madrid, una petita ciutat que mira d&obrir-se pas més enllà de les muralles que l&envolten, pateix una epidèmia de còlera terrible. Però la pesta no és l&únic que terroritza els seus habitants: als suburbis hi apareixen cadàvers desmembrats de nenes que ningú no reclama. Tots els rumors apunten a la Bèstia, un ésser que ningú no ha vist però que tots temen. Quan la petita Clara desapareix, la seva germana Lucía, juntament amb en Donoso, un policia borni, i en Diego, un periodista tafaner, inicien un frenètic compte enrere per trobar la nena amb vida. En el seu camí ensopegaran amb fra Braulio, un monjo guerriller, i amb un misteriós anell d&or amb dues maces creuades que tothom cobdicia i pel qual alguns estan disposats a matar. D&una manera magistral, Carmen Mola teixeix, amb els fils del millor thriller, aquesta novel·la impactant, frenètica i implacable, d&infern i obscuritat. «&Ha estat la Bèstia, la Bèstia l&ha perseguit. És un lament que es repeteix entre els veïns. En Diego no es vol creure la història de la Bèstia; al voltant d&aquest nom hi ha un embull confús de descripcions de suposats testimonis. Alguns han parlat d&un os, altres d&un llangardaix de proporcions increïbles, i n&hi ha que creuen que es tracta d&una criatura semblant a un senglar. Quin animal mata només per plaer? Fins on ell sap, totes les víctimes han estat violentament desmembrades, però cap no tenia signes d&haver servit d&aliment per a aquesta mena d&animal quimèric que habita als poblats de Madrid. L&única cosa que s&amaga rere el nom de la Bèstia és una sensació enganxosa, tan absent de forma i tan inquietant com aquelles descripcions demencials: la por».