Fa 50 anys, el dia 23 doctubre de 1971, a la riba de lAraguaia, el pare claretià Pere era consagrat bisbe. Seguint el rumb del Concili Vaticà II i de la Conferència de Medellín de lEpiscopat Llatinoamericà, tot assumint el Pacte de les Catacumbes, el bisbe Pere va renunciar a qualsevulla mena dinsígnia episcopal que el fes diferent dels altres cristians va substituir la Mitra per un barret de palla, el bàcul per un rem indígena, lanell per un anell de tucum i va iniciar una església sinodal, en la qual el bisbe, els pares, les religioses, els homes i dones seglars, eren iguals en la dignitat i en la presa de decisions, tan sols amb funcions diferents... En aquella ocasió, va fer pública la carta pastoral Una Església de lAmazònia en Conflicte amb el Latifundi i la Marginació Social, en la qual denunciava, amb un llenguatge nou, els conflictes i la violència a què eren sotmesos els indígenes, els posseiros i els peons. Era un nou model dEsglésia aliat i alineat amb els invisibilitzats per la societat. Aquesta presa de postura va provocar una forta reacció de la dictadura militar i va sacsejar lEsglésia.