Emili Vilanova (Barcelona, 1840-1905) és l&escriptor més representatiu de la literatura costumista catalana del segle XIX. Nascut en una família d&enveladors i adornistes del barri de Ribera, on va viure sempre, va saber retratar com ningú, en les seves narracions breus, concebudes com a &quadres de costums&, i en els sainets que s&hi inspiraven, la vida de la Barcelona menestral prèvia a l&Exposició Universal del 1888 i als grans canvis urbanístics de la ciutat. La seva obra és una evocació d&un tros de ciutat que va desaparèixer amb la Reforma, és a dir amb l&obertura de la Via Laietana, que connectava l&Eixample amb el port, però és també un pou d&informació sobre la vida quotidiana de la Barcelona de l&època. Escriptor costumista, Vilanova escriu sobre les maneres i costums del seu temps i, de manera única, dels costums culinaris. Amb Emili Vilanova entrarem a cafès i fondes, mercats i botigues de queviures, a la cuina i menjador de cases particulars. També veurem la Barcelona del seu temps, perquè una cuina explica una ciutat i la seva gent. Vilanova parla de tots els estaments i la seva relació amb la cuina, però amb una especial simpatia pels menestrals, per la gent d&ofici. Els menestrals, un grup que va fer Barcelona amb la seva feina i també amb les seves diversions i àpats: el que ara en diem cultura popular.